Una família imperfecta’ és un homenatge a les dones de postguerra”, ENTREVISTA EN LA VANGUARDIA

L’escriptora i periodista Pepa Roma afirma que la seva novel·la ‘Una família imperfecta’ vol ser un homenatge a aquelles dones de la postguerra que “van haver de valer-se per elles mateixes” i que “portaven el pes del país.
L’obra, que es va publicar en castellà en 2017 i ha estat ara traduïda al català de la mà de Blanca Llumi Pagès Editors, narra la història de Càndida, la filla major d’una família de burgesos barcelonins, que abandona al seu marit a Madrid per a tornar al seu Barcelona natal a cuidar de la seva mare en l’última etapa de vida.

Segons ha explicat Roma en una entrevista amb Efe, la novel·la és un “redescubrimiento” continu dels orígens de Càndida, i en ella es mostra la relació entre la burgesia barcelonina i els agricultors de la Catalunya interior, vista a través dels seus ulls.

A més de retrobar-se amb la seva mare, Càndida torna a tenir contacte amb Àngel, el seu germà malalt de càncer, i una tia paterna que es va convertir en un “referent sofisticat i alliberat en la seva joventut”.

Malgrat l’enemistat crònica de la relació entre la seva mare i la seva tia, ambdues es converteixen en una espècie de “guardianes” dels secrets familiars que es van revelant al llarg de la novel·la.

Amb aquesta obra, Roma ha pretès homenatjar i donar veu a totes aquelles dones que “portaven el pes del país”.

“Les dones durant la guerra van viure escenes dantesques de les quals mai s’ha parlat. També van ser el punt de resistència, de fet, aquest va ser el seu paper, ja que quan les dones fallen i la població queda destruïda, els soldats han de marxar”, explica Roma.

De la mateixa manera, l’autora destaca la responsabilitat que han tingut les dones a l’hora de transmetre valors culturals i històrics, com la gastronomia, l’ètica o els principis.

Roma també destaca la revolució feminista que va apoderar a les dones abans de l’arribada d’un franquisme que va acabar per “catapultar” el paper femení.

Per això, afirma l’escriptora, moltes dones es van veure en la necessitat de “prendre la iniciativa” i fugir de les zones més rurals a la recerca de ciutats que els donessin més llibertat i possibilitat de valer-se per si mateixes.

“Les primeres feministes van ser nostres mares quan ens deien: “Val-te per tu mateixa””, confessa.

Finalment, la periodista escriu sobre el canviada que troba la protagonista Catalunya una vegada torna de Madrid.

“Quan Càndida torna, es troba una Catalunya molt diferent d’aquella en què va néixer i va créixer. Els seus senyals d’identitat han canviat a causa de la immigració, el turisme, la petjada dels Jocs Olímpics i el sorgiment d’una cultura més autòctona i centrada en sí mateixa”, narra Roma.

Podeu llegir-la al complet en el següent enllaç:
https://www.lavanguardia.com/vida/20190609/462757009358/pepa-roma-una-familia-imperfecta-es-un-homenaje-a-las-

“‘Una família imperfecta’ es un homenaje a las mujeres de posguerra”, ENTREVISTA EN LA VANGUARDIA

“La escritora y periodista Pepa Roma afirma que su novela ‘Una família imperfecta’ quiere ser un homenaje a aquellas mujeres de la posguerra que “tuvieron que valerse por ellas mismas” y que “llevaban el peso del país.

La obra, que se publicó en castellano en 2017 y ha sido ahora traducida al catalán de la mano de Blanca Llum y Pagès Editors, narra la historia de Cándida, la hija mayor de una familia de burgueses barceloneses, que abandona a su marido en Madrid para volver a su Barcelona natal a cuidar de su madre en la última etapa de vida.

Según ha explicado Roma en una entrevista con Efe, la novela es un “redescubrimiento” continuo de los orígenes de Cándida, y en ella se muestra la relación entre la burguesía barcelonesa y los agricultores de la Cataluña interior, vista a través de sus ojos.

Además de reencontrarse con su madre, Cándida vuelve a tener contacto con Àngel, su hermano enfermo de cáncer, y una tía paterna que se convirtió en un “referente sofisticado y liberado en su juventud”.

Pese a la enemistad crónica de la relación entre su madre y su tía, ambas se convierten en una especie de “guardianas” de los secretos familiares que se van revelando a lo largo de la novela.

Con esta obra, Roma ha pretendido homenajear y dar voz a todas aquellas mujeres que “llevaban el peso del país”.

“Las mujeres durante la guerra vivieron escenas dantescas de las cuales nunca se ha hablado. También fueron el punto de resistencia, de hecho, ése fue su papel, ya que cuando las mujeres fallan y la población queda destruida, los soldados tienen que marchar”, explica Roma.

Del mismo modo, la autora destaca la responsabilidad que han tenido las mujeres a la hora de transmitir valores culturales e históricos, como la gastronomía, la ética o los principios.

Roma también destaca la revolución feminista que empoderó a las mujeres antes de la llegada de un franquismo que acabó por “catapultar” el papel femenino.

Por ello, afirma la escritora, muchas mujeres se vieron en la necesidad de “tomar la iniciativa” y huir de las zonas más rurales en busca de ciudades que les dieran más libertad y posibilidad de valerse por sí mismas.

“Las primeras feministas fueron nuestras madres cuando nos decían: “Válete por ti misma””, confiesa.

Finalmente, la periodista escribe sobre lo cambiada que encuentra la protagonista Cataluña una vez vuelve de Madrid.

“Cuando Cándida vuelve, se encuentra una Cataluña muy diferente de aquella en que nació y creció. Sus señas de identidad han cambiado a causa de la inmigración, el turismo, la huella de los Juegos Olímpicos y el surgimiento de una cultura más autóctona y centrada en sí misma”, narra Roma.

Podéis leerla al completo en el siguiente enlace:

https://www.lavanguardia.com/vida/20190609/462757009358/pepa-roma-una-familia-imperfecta-es-un-homenaje-a-las-mujeres-de-posguerra.html